Coagri, junt amb la UPV, ha estat una de les empreses beneficiades a les ajudes a la cooperació per part de la Generalitat Valenciana a través de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia en el marc del Programa de desenvolupament Rural de la Comunitat Valenciana 2014-2020, per a projectes de cooperació relacionats amb experiències innovadores i sostenibles entre productors i centres d’investigació amb cultius adaptats al canvi climàtic i produïts amb models agroecològics.
El projecte amb el qual la cooperativa ha optat a l’ajuda s’anomena “Implantació de tècniques agroecològiques en el cultiu del caqui convencional per a aconseguir fruites més saludables (amb Residu Zero)”. Aquestes ajudes s’han demanat a través de la Universitat Politècnica de València, per part del grup d’agroecologia de la universitat encapçalat per la Dra. Rosa Vercher Aznar i el seu grup d’investigació. Els dos components de l’equip d’innovació, la Cooperativa Coagri i la UPV tenen ja 4 anys d’experiència en convenis de col·laboració per a la gestió en Producció Integrada de plagues del caqui, convenis que ja han donat resultats rellevants.
Aquest projecte és molt ambiciós, en el sentit que pretén introduir tècniques agroecològiques als productors convencionals, que són la gran majoria dels agricultors valencians i espanyols, d’ací que l’impacte i l’abast d’aquest projecte pilot amb els anys, puga ser molt elevat, ja que pot ser un exemple per a tots els productors de fruiters en el territori espanyol. No obstant això, aquest punt a favor pot consistir en l’handicap més gran del projecte, ja que introduirem tècniques a les quals el sector sol ser molt contrari. A pesar d’açò, en anar de la mà de la Universitat Politècnica de València (UPV) es pot aconseguir introduir tècniques d’agricultura agroecològica en l’agricultura convencional.
L’objectiu final és aconseguir fruita amb residu zero mitjançant el foment d’infraestructures ecològiques (cobertes vegetals i bandes florals) com a millora de la gestió de les plagues del caqui aportant diversitat vegetal al cultiu, que en aquests moments és pràcticament inexistent. D’aquesta forma s’aconsegueix augmentar els enemics naturals necessaris per a respondre a un increment de les plagues i disminuir al màxim els tractaments tant en freqüència com en dosis de plaguicides. Aquestes pràctiques també eviten l’erosió del sòl, les pèrdues per evapotranspiració que afavoreixen el canvi climàtic. No podem deixar de notar que el marge de benefici del caqui és cada volta més estret i que una minimització dels tractaments és clau per a aconseguir una major rendibilitat en el cultiu. Departament de Qualitat de Coagri