Text: Lluís López. Fotografies: Kike Camarasa
El dissabte 6 d’abril, en la jornada 26, el Safir Fruits Alginet va pedrer davant el Palmer Basket Mallorca Palma.
Els blavets era el tercer any consecutiu que estaven en la tercera categoria del bàsquet professional, havent-se lliurat dues vegades del descens gràcies a la repesca del play-out.
Aquesta vegada no va ser possible, la sort no va estar del seu costat i la derrota en el seu últim partit davant el Palmer Basket els va sentenciar als llocs de descens.
La jornada 26é de la temporada regular es preveia abans del partit com la del tot o res. I és que tots els equips es van citar a la mateixa hora. Les set trobades van tindre lloc a les 20.00 h del dissabte dia 6.
L’ Alginet havia de guanyar el seu partit, per a deslliurar-se del descens directe. Si s’haguera arribat a produir, amb un poc de sort afegida es podien deslliurar del play-out i assegurar la permanència. Doncs bé, eixa sort afegida sí que es va produir, ja que el Fibwi Palma va caure derrotat davant el Odilo Cartagena per 62 a 82. No obstant això, el que no va succeir va ser la victòria dels blavets.
Massa condicionants en una paella que tardava tan sols 40 minuts a bullir. D’això es tracta el bàsquet, no hi ha cap secret amagat darrere d’un rellotge que va descomptant segons i acostant el final de temporada. Calia tirar una moneda, i no va caure del costat de l’Alginet.
No obstant això, sí que va passar per al seu rival, el Palmer Basket. Els de Palma van guanyar als blavets per 66 a 69 en un final atapeïdíssim, amb el qual han aconseguit entrar al play-out i ara hauran d’aconseguir la permanència enfrontant-se al Joventut Alcalá Escribano Eme.
El partit va estar igualat de principi a fi. El Safir Fruits Alginet va executar la primera onada en atac, però els de Palma van contestar ràpidament, per a acabar emportant-se un avantatge de cinc punts al descans.
La tensió es respirava mentre el rellotge descomptava segons i els visitants seguien per davant. L’afició cridava i rugia amb cada acció dels seus, transmetent als seus jugadors el suport suficient de cara al final de partit. Totes i cadascun dels seus jugadors van donar sentit a un trencaclosques que encarava el final del partit per davant. Per desgràcia, algun rebot de més en favor del Palmer els va donar un avantatge de 3 punts mancant 6 segons. En l’últim sospir un triple d’Alejandro Zurbiggen va tractar de portar el partit a la pròrroga, però l’intent va tocar en el ferro i no va entrar. Amb el baluern del lluminós el silenci va regnar en el pavelló local per uns segons. Aquella era la incredulitat d’un Safir Fruits Alginet que havia descendit a EBA.
El descens no és motiu de celebració, això és clar. Però l’orgull del poble continua intacte, gràcies a un equip que ara haurà de tornar a barallar, com sempre l’ha fet. Amb el cap ben alt, tots i cadascun dels seus jugadors, treballaran per tornar a portar pel cap alt del bàsquet local al poble d’Alginet. El millor de tot és que des de membres del cos tècnic a responsables de camp, membres del club, abonats, aficionats… cada xicotet component del puzle total del Club Bàsquet Alginet, no deixarà de somiar per tornar a aconseguir la categoria Leb Plata i continuar escalant en el bàsquet professional.
Durant molts anys, no importara en què categoria militara el primer equip, l’afició ha acompanyat a l’Alginet en cadascuna de les seues batalles, eixint més reforçada amb cadascun de les seues ensopegades.
Ara succeeix el mateix. Encara que toque frustrar-se és temps de recompondre’s. L’afició ho té clar, perquè siga la categoria que siga, el bàsquet d’Alginet sempre ocuparà les mateixes butaques.
