Eloina Senabre, Gerent d’Etnia Vitages
Com és lògic, el turisme és la primera indústria afectada per aquesta situació. Per tant, les agències de viatges hem sigut les que hem rebut el primer impacte respecte del COVID 19. Durant el mes de febrer i primers dies de març l’impacte va ser molt lleu, però va ser a partir del dia 8 de març quan tot va començar a reflectir-se a les oficines. Canvis de vols, cancel·lacions, repatriació de persones que teníem per tot arreu, sol·licitud de reembossaments perquè tothom puga recuperar els seus diners… ha sigut una feina dura però molt gratificant quan els nostres clients ens deien que ja estaven a casa i que tot havia anat bé a pesar de les circumstàncies i ens donaven les gràcies per les nostres gestions.
Per sort, tenim una clientela de molta categoria. Les persones del poble estan reaccionant, en la seua majoria, amb molt de respecte a la nostra feina, amb molta paciència doncs tot està alentint-se degut a les circumstàncies (companyies aèries tarden a contestar i fan reembossaments amb molta lentitud, els hotels tarden molt a gestionar el tema de les despeses de les reserves, les navilieres estan fent una gestió pèssima a l’hora de tornar diners)…; és a dir, estem trobant una multitud de problemes que anem solucionant molt a poc a poc, però amb molta seguretat i professionalitat. Estic molt orgullosa de la meua faena i la del meu equip, PROFESSIONALITAT I EMPATIA PER DAMUNT DE TOT. També ajuda la col·laboració dels nostres clients, per suposat.
Crec que aquesta crisi ens ha de fer pensar, reflexionar i fer modificar els nostres hàbits. El dia a dia ens fa anar sempre corrent i sense apreciar el que tenim i estem perdent. Crec que hem de pensar que és més bonic una abraçada i un bes que un whatsapp, una conversa en el fruiter, carnisser, botiguer del teu barri que no un centre comercial on l’empatia pel que tens davant no existeix. I no he de dir internet que tant de mal ens fa a tots. La gent no està conscienciada que la major part de les compres que es fan en internet són d´empreses que no tributen ni creen llocs de treball a Espanya, i segurament tots tindrem un fill o filla que en breu voldrà incorporar-se al món del treball i ho tindrà complicat, ja que internet no fa més que acabar amb molts llocs de treball. Hem de tornar un poc a temps arrere, perquè si som realistes, no es pot tornar del tot, quan els nostres pares que també treballaven molt i també tenien poc de temps, compraven als comerços del poble ja que SÓN ELS QUE FAN POBLE.
D’altra banda també vull fer una crida incidint en la importància del turisme a Espanya. El turisme, com ja he dit abans, és la principal indústria a Espanya i si no li donem la importància que té ens costarà molt més eixir d’aquesta situació. Si el turisme para, tot para al nostre país. Si els hotels no funcionen, no se contracten cambrers, no es demana menjar, no venen turistes, les botigues es tanquen… és tota una roda que acaba afectant qualsevol sector. Per tant, pensem tot el que es puga en una xicoteta escapada o en no cancel·lar les vacances sino modificar dates, si no la recuperació serà impossible.
La nostra feina no ha acabat. Si bé és de veres que l’oficina no està oberta al públic des de fa setmanes no deixem en cap moment d’atendre els nostres clientes via mail, whatsapp o correu electrònic. Sí que demane un poquet de paciència perquè els mitjans en casa no són els mateixos que a l’oficina. A més, vull comentar que si algú telefona a l’oficina i la telefonada es talla que seguisquen intentant–ho perquè es a causa de la cobertura. El telèfon que s’ha de seguir utilitzant és el 961751153.
Comentar també la gent segueix reservant per a l’estiu i final d’any i que podem donar-los pressupost de la mateixa manera com si estiguerem a l’oficina.
Simplement vull recordar el que he dit abans pel que fa a la importància que quan açò acabe comprem al comerç del poble i que ningú oblide el turisme com a pilar important perquè açò passe el més ràpid possible.
Estic orgullosa de la faena realitzada en ETNIA viatges. Compis, sou molt grans!!!
Desitge a tot el poble que es cuiden, que es tanquen a casa i que tots puguem contar açò una vegada passat com una situació que ens va fer créixer com a societat i com a persones.
