Per Rubén Pascual Cano, Carlet advocats
És una escena habitual als corredors dels jutjats: ciutadans que acudeixen a la seua cita amb la justícia amb una mescla d’excés de confiança i desconeixement. “És només un judici ràpid”, “no paga la pena contractar un professional”, “jo mateix m’explicaré davant del jutge”. Estes frases amaguen un dels errors més costosos que es poden cometre en l’àmbit legal.
Al nostre despatx, sempre complim amb el deure informatiu d’indicar al client la realitat processal: en els judicis per delictes lleus, la intervenció d’advocat no és preceptiva. La llei permet que el ciutadà es defense a si mateix, però advertir d’esta possibilitat no és una invitació a l’autodefensa, sinó un recordatori de la llibertat del client que ha de ser contrastada amb una realitat jurídica molt més crua: anar sense advocat sol eixir car.
• Els delictes lleus estan dissenyats per a ser resolts amb agilitat. No obstant això, eixa rapidesa és una arma de doble tall. El denunciat sol rebre una citació directa, de vegades sense haver tingut accés previ a l’atestat o a les proves. El judici se celebra i es resol en un sol acte. Sense una estratègia prèvia, el ciutadà es veu submergit en un escenari tècnic on no hi ha marge per a rectificar errors o impugnar testimonis de manera eficaç.
• Existeix la creença perillosa que una condemna per delicte lleu és una «taca invisible». Res més lluny de la realitat. Una sentència condemnatòria comporta la inscripció d’antecedents penals. Encara que siguen cancel·lables amb el temps, la seua existència pot complicar l’obtenció de permisos, oposicions o processos de nacionalitat. Acceptar una condemna per «vindre de pressa i acabar prompte» és una decisió que pot arrossegar-se durant anys.
• En casos de lesions o danys, el vertader impacte sovint no és la multa, sinó la indemnització per responsabilitat civil. Acudir sense advocat suposa acceptar sense qüestionar informes mèdics o valoracions de danys que poden estar unflades. Un advocat fiscalitza que la quantia econòmica siga justa. En la pràctica, l’estalvi dels honoraris d’un professional es dilueix ràpidament davant d’una indemnització injustificada que el client no va saber rebatre.
• En un judici penal no n’hi ha prou amb «contar la veritat». Cal saber quan declarar, quins matisos introduir o quines preguntes formular al denunciant. Una declaració espontània pot convertir-se en la prova de càrrec definitiva contra un mateix, tancant portes a una absolució que hauria sigut viable amb una defensa tècnica.
En conclusió, la intervenció d’un advocat garanteix que el dret a la defensa no siga una mera formalitat. Perquè en el Dret Penal, el que hui sembla un tràmit lleu, demà pot convertir-se en un problema de pes.
Per tot això, si s’ha d’enfrontar a un procediment per delicte lleu (siga com a acusació o com a denunciat), pot contactar amb el nostre despatx, on analitzarem el seu cas i resoldrem tots els seus dubtes amb el rigor que la seua defensa mereix.
Rubén Pascual Cano
Carlet advocats