Des de La Veu d’Alginet sempre és tot un plaer poder conversar amb veïns que ens conten la seua trajectòria i més encara quan amb tan sols 26 anys i ha aconseguit superat l’oposició i aconseguit una plaça de jutge. Parlem amb Adrià Bruno Mateu per a saber un poc més com han sigut estos 4 anys d’intens estudi i que l’han portat a aconseguir ser Jutge amb 26 anys.
1. Has aconseguit una plaça de Jutge molt jove, com ha sigut possible?
Jo vaig començar l’oposició amb molta força i molta il·lusió perquè sabia que si ho aconseguia anava a tindre molt bon futur, i des de ben prompte vaig dur un horari molt dens d’estudi, el que crec que em va permetre avançar més ràpidament amb els temes, de fet en 2024 ja em vaig quedar a les portes en suspendre l’últim exercici, igual que en 2025, i tot i que vaig passar moments molt durs, vaig continuar confiant i a la fi, millorant tècniques d’oratòria, he pogut superar l’últim exercici
2. Eres dels més joves de la Comunitat Valenciana?
No sabria dir-te, sé que hi ha gent més jove que jo que ja ho ha aconseguit, d’altres comunitats autònomes, i tal volta de la nostra també, crec que la mitjana d’anys per a aprovar està al voltant dels 5/6 anys.
3. Què et va motivar a fer aquest sacrifici?
Em va motivar el fet que és una professió molt important dins de les eixides laborals que hi ha en el món del dret i amb molta responsabilitat, a més em motivava el fet d’assegurar-me un bon futur tan professionalment com econòmicament, i amb 22 anys creia que era el moment ideal per a arriscar-me.
4. On exerciràs?
Encara no sé per què he de fer la preparació a l’Escola Judicial en Barcelona, i una vegada superat tot el procés és quan elegiré el meu primer destí, que espere que siga en la província de València, ja que vull estar prop del meu entorn.
5. Següent un Jutge tan jove creus que no va ser una barrera per a dur endavant la teua feina? Creus que ho tindràs més difícil?
Crec que, encara que siga jove, tota la gent que arriba a ser jutge ha seguit els mateixos passos que jo i a la fi, amb esforç, constància i dedicació tot és possible, independentment de l’edat.
M’agradaria aprofitar per a donar gràcies a tota la meua gent: preparador, família, amics, i sobretot als meus pares i a la meua novia que m’han ajudat sempre i han estat al meu costat durant tot aquest camí.