El diumenge 5 de febrer, a les 9 del matí, des de la porta de l’Ajuntament eixirà la caminada organitzada per l’Ajuntament d’Alginet i on col·laboren el Centre Excursionista, Protecció Civil i el Cronista d’Alginet
Text: Rafa Bosch. Cronista de la Vila d’Alginet
Enguany, per a celebrar el desé aniversari de la recuperació del dia del Rotllo, l’Ajuntament vol reeditar la primera marxa que es va fer el 3 de febrer de 2013.
La proposta ens du cap a la muntanya, a les terres de secà que tanquen el terme pel ponent i que comprenen les partides dels Cabeçols i del Portell (amb el paratge dels Arenals) fins arribar a les portes del terme de Carlet, on hui es troba la urbanització d’Ausiàs March.
Per a iniciar la marxa ens reunim a la plaça del País Valencià i després enfilarem cap a la muntanya pel carrer de Sant Antoni, malgrat que aquest carrer mai va estar considerat com una eixida a la muntanya perquè quedava tallat a l’alçada del carrer del Rei Jaume I pel camí del Molí i les tanques que envoltaven la terra del senyor d’Alginet i que donaven nom a la partida on es trobava: l’Argamassada.
Sobre aquestes terres es constituí posteriorment el barri de les Cases Barates, la construcció de les quals així com del Col·legi Públic “Pepita Greus” es va iniciar l’any 1951, i es va finalitzar l’any 1957.
Una vegada creuem les vies del tren, entrem en l’ambient de l’antic camí de Llombai, l’actual carrer del Pintor Velázquez. A la dreta, sota els fonaments de l’antiga fàbrica d’armes de temps de la II República, es trobava l’antic cementeri, traslladat des del carrer Colom abans de 1830 i que va estar en ús fins l’any 1912 quan es va inaugurar l’actual cementeri. Encara que era un cementeri parroquial, ja tenia un sector per a enterraments civils, un dels més antics de la província.
Després de passar el barranc del Senyor, tombem pel camí Nou de Carlet. Al seu començament trobem l’antic motor de vapor de l’hort de Galindo, el qual va donar nom al barri que s’obri al seu costat, el Vaporet. A més, podem veure al seu frec, un llavador on les dones anaven a rentar la roba. No era municipal, sinó que es pagava per fer-ne ús, això sí, amb una aigua molt més neta que no la de la séquia que nodria el llavador municipal situat al carrer de l’Almàssera.
El camí Nou de Carlet és un camí que es va constituir quan s’organitzà la partida de la Comtessa, gràcies a la construcció de la séquia del Senyor, la qual va permetre el reg a les terres situades entre la séquia d’Alèdua i aquest camí, a mitjan del segle XVI. Aquest camí venia a substituir l’antic camí que anava a Carlet, el camí Vell de Carlet, que naixia darrere de l’ermita de Sant Josep, però que en època de pluges solia quedar tallat en haver de passar per dintre del barranc de l’Aigua i, per això, es va buscar una via en terrenys més elevats.
Deixem el camí Nou de Carlet a l’alçada del camí dels Cabeçols que ens endinsa ja cap a la muntanya si bé ja molt transformada per l’ocupació agrària, encara que queden alguns rodals on encara podem veure la típica vegetació mediterrània de les nostres muntanyes: pins, margallons, coscoll, romaní, sajolida, etc. Ací veurem un aljub del segle xix que s’emprava per donar a beure els ramats i les persones.
Després d’esmorzar a la pineda de l’entrada de la urbanització Ausiàs March, anirem a la recerca dels Arenals, passant primer per davant d’alguns corrals perquè per aquesta zona baixaven els ramats de Castella a través dels assegadors que venien del Marquesat de Llombai.
Els Arenals (inclosos dintre de la partida del Portell) va ser un lloc d’esbarjo on colles de xics i xiques hi anaven a menjar-se el rotllo o la mona i practicar els jocs del moment: la corda, l’ase, el sambori… i fer alguna torre humana que altra, potser l’embrió del saber fer de la Muixeranga d’Alginet. Activitats immortalitzades per l’objectiu d’Ismael Latorre.
Malgrat això, els Arenals acabaren desapareixent a finals dels anys 50 del segle XX per la pressió agrària, ja que el sòl de sorra era propici pels conreus d’horta (quants tomacars s’han fet a les seues parcel·les) i, quan l’accés a l’aigua va ser estable, ja era imparable la seua transformació.
Des dels Arenals baixarem, vorejant les restes d’una gran pineda, pel camí d’Alfarb cap el poble que creua la partida del Portell que rep el nom perquè era un pas relativament planer per creuar la menuda serralada de la Falaguera que tanca el terme pel ponent.
