Encetat l’any nou i després de rebre la visita dels Reis Mags d’orient, els veïns i veïnes d’Alginet es preparen per a celebrar una festivitat marcada al calendari dels alginetins i alginetines.
La Festivitat de Sant Antoni Abat és una de les festes més antigues que es celebren a la localitat. La festa religiosa començà ahir, 12 de gener, amb el Tridu preparatori a les 7 de la vesprada i que es prolongarà el 13 i 14. Al Tridu es canta el tradicional Trisagi.
El diumenge 15 serà moment de gaudir de la tan esperada, per grans i menuts, benedicció dels animals. Una festa que comença a les 9.30 h del matí amb un esmorzar a l’Hort de Feliu, organitzat per l’Associació Hípica d’Alginet i la Federació Valenciana de la Festa de Sant Antoni Abat amb el suport de l’Ajuntament. A les 12 del migdia tindrà lloc la solemne Eucaristia cantada, en honor a Sant Antoni Abat, titular de la nostra parròquia. En finalitzar, a la plaça de la constitució, serà moment de gaudir de la benedicció dels animals.
El dilluns 16, a les 8 de la vesprada es portaran a terme les danses des de la plaça de l’estació fins a l’Ajuntament a càrrec del Quadre de Balls Populars i la Muixeranga d’Alginet. Seguidament arrancarà el correfoc pel carrer Sant Antoni fins a la foguera ubicada a la plaça de l’estació on, l’Ajuntament oferirà coques de cansalada, cacau, mistela i tramussos. La festivitat finalitzarà amb la cremada de la foguera.
Un poc d’història (Per Paco Espert Arnándis)
Dins del calendari festiu alginetí trobem una de les festes més antigues que se celebren, la festivitat de sant Antoni Abat. Aquest sant fou un sant modèlic i amb gran impremta per a les primeres comunitats cristianes. I durant l’edat mitjana la seua devoció es va expandir molt, especialment pels territoris de l’antiga corona d’Aragó, perquè era considerat el protector dels animals. Fou un monjo que va viure a Egipte i sobre ser d’una família acomodada ho deixà tot i es retirà al desert on reflexionà sobre les Escriptures i va ser el fundador de l’Ordre Eremítica.
No és d’estranyar que en 133O, any que es consagrà l’antic temple parroquial, els nostres avantpassats una vegada vinguts a viure a l’antiga alqueria d’Aljanat, elegiren com a titular d’aquest a sant Antoni Abat, perquè com hem dit, gaudia de popularitat durant aquells temps i era el protector dels animals. I una societat eminentment agrícola necessitava que els seus animals domèstics estigueren beneits per sant Antoni, especialment les cavalleries. Signe d’açò era el costum de ficar a la paret de l’estable de cada casa un taulellet amb la imatge de sant Antoni. Moltes cases encara el conserven, encara que l’han canviat de lloc, o l’hi han emmarcat perquè es conserve millor.
Podem dir que sant Antoni fou el patró del nostre poble fins que al segle XVI amb l’avinguda de la imatge de sant Josep des d’Espioca, la devoció josefina, de caràcter més popular, va desbancant la devoció a sant Antoni Abat, que passats els anys quedarà reduït de patró a només el cap d’altar de la nostra parròquia, és a dir el sant que precedeix l’altar major i el qui es el titular del temple. Amb açò crec que pot quedar aclarit el dubte de qui és el patró d’Alginet. Doncs moltes vegades escoltem allò de: “Sant Josep és el patró del poble i sant Antoni el de l’Església”. Doncs no, Alginet sols té un patró i aquest és sant Josep. Sant Antoni ho va ser durant alguns segles, però els alginetins i alginetines varen decidir que sant Josep ocupara aquest títol. El patró és el sant que la comunitat cristiana per devoció i veneració, fruit d’un seguit d’aquest de favors o miracles, decideix tindre’l com intercessor i model a seguir.
El caràcter de l’antic patronatge de sant Antoni va fer que durant anys les dues festivitats, la de sant Antoni i la de sant Josep, se celebraren fortament al nostre poble. Però la de sant Antoni tenia un caràcter més institucional perquè la sufragava l’ajuntament i la parròquia. I la de sant Josep eren els majorals, més tant els festers, qui organitzaven la festa, i era per tant una festa amb un marcat caràcter popular, menys institucional.
L’ajuntament s’encarregava de pagar les despeses litúrgiques, com la cera dels ciris per a les celebracions. Una missa solemne cantada amb orquestra i que vinguera un bon orador a predicar el dia de la festa. A més per assegurar-se que tots pogueren menjar carn el dia de la festa es preparaven les tradicionals calderes. Costum que hui en dia encara trobem a molts pobles valencians. Per a altres festivitats es repartia carn, la coneguda com a repartició de la carn que fins ben entrat el segle XX, a les festes en honor a sant Roc encara es realitzava a la barriada del poble Nou. O fins i tot encara hui en dia, es reparteix carn a les festes de la barriada del Vaporet. Per a les calderes del dia de sant Antoni es feia arròs en fesols i nap. I el porc que s’utilitzava era un porc que vivia solt pels carrers del poble. Els mateixos veïns l’alimentaven i uns dies abans de la festa es matava per a cuinar-lo a les calderes.
La part més popular de la festa era, i continua sent la tradicional benedicció d’animals i les fogueres. Encara que durant els últims anys han evolucionat conforme els canvis socials que hi ha viscut el poble. Abans sols acudien a la benedicció les cavalleries, que eren la ferramenta de transport i treball que tenien i calia guardar i beneir. Les fogueres es realitzaven per carrers i quadrilles d’amics. Amb l’empedrat dels carrers aquesta tradició anà perdent força. Però fins fa pocs anys alguns carrers encara realitzaven fogueres rematades amb una rama de taronger, amb llenya i alguns trastos vells. Al carrer Lepanto fins als anys vuitanta del segle passat els veïns realitzaven la foguera, que al consumir-se i quedar les cendres es feia una torrada de carn, mentre que la vetllada acabava amenitzada pel meu iaio Manuel tocant l’acordió i cantant. Les quadrilles d’amics també es reunien i realitzaven aquestes fogueres, disputant autèntiques competicions per veure quina quadrilla realitzava la foguera més gran. I també era costums que els joves votaren la foguera.
Pel que fa a les celebracions religioses la festivitat es preparava, i encara es fa així, amb un Tridu. Tres dies de preparació espiritual on es realitzaven les LX hores. Les quaranta hores era un costum d’exposar el Santíssim Sagrament durant tres dies, des de bon matí fins a l’hora de la missa vespertina. La gent acudia a la parròquia durant eixos tres dies a resar. Abans de la missa es cantava el Trisagi, un cant litúrgic molt antic, amb una tonada pròpia del poble, i que és una alabança a la Saníssima Trinitat, Déu Pare, Déu Fill, Déu Esperit Sant.
Durant la festivitat religiosa es digne de menció la veneració que es fa de la relíquia de sant Antoni que tenim en la nostra parròquia. Aquesta relíquia és un tresor religiós i artístic que benauradament va ser rescatada de la foguera que el juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil va reduir a cendres la majoria del patrimoni artístic, documental i religiós que tenia la nostra parròquia. La relíquia es guardava dins d’una arqueta de plata que sí que va desaparéixer. Sols trobem hui en dia el reliquiari en forma de cor que conté un trosset d’os del crani del sant. Té una inscripció que diu: “ DE LA CABEÇA DE SANT ANTONIO” i per la part de darrere altra inscripció diu: “DIOLA A LA VILLA DE ALGINET EL RMO. PE. M. FR. JOSEPH SANCHIS, GENERAL DE LA MERCED”. Aquesta relíquia la va adquirir a Roma l’arquebisbe Sanchis, fill del poble, i la donà a la parròquia al segle XVII. Als anys noranta el rector, D. José Antonio Todolí, manà fer un reliquiari de plata sobredaurada, d’estil neobarroc, per poder venerar la relíquia a les celebracions religioses.
Aquesta festa ha anat evolucionat, des que fa més de set-cents anys els alginetins posaren baix la titularitat de la parròquia a sant Antoni. Molts costums han acabat desapareguen, altres com els de la foguera s’han adaptat al que hui en dia coneguem. Una única foguera, correfocs, danses, etc. La festivitat religiosa ja no se celebra el dia 17 de gener, sinó el diumenge anterior, perquè la gent puga acudir a la missa, perquè si cau entre setmana no és festa laboral i dificulta l’assistència.
Conservem cants antics com el del Trisagi o el cant dels goigs de sant Antoni, tresors immaterials de la religiositat popular alginetina que deguem conservar. Fer memòria sempre és bo per consolidar les arrels d’un poble, que per molt que alguns s’encaboten en dir que Alginet no té, si ens parem, investiguem i ens preguntem, trobem que sí que té tresorets que cal donar a conéixer, conservar, recuperar o descobrir.