Hui 2 d’abril, és el dia mundial de conscienciació sobre l’autisme. Una malaltia que en aquesta època de confinament afecta més si cal a qui la pateix.
La pedagoga i veïna d’Alginet Bárbara Bori, que ha treballat amb xiquets amb autisme ha fet una crida enfront de les notícies d’agressions verbals que estan rebent famílies que eixen a passejar amb els seus fills amb autisme.
Bori, ha explicat a La Veu d’Alginet què és l’autisme, com afecta i què podem fer per ajudar els veïns i veïnes d’Alginet.
El Trastorn de l’Espectre Autista és un trastorn del neurodesenvolupament, segons el DSM-5 (Diagnostic an Statistical Manual le Disorders-5). Els trastorns del neurodesenvolupament tenen el seu origen en el període de gestació.
Les característiques del Trastorn d’Espectre Autista són:
– Deficiències persistents en la comunicació i en la interacció social
– Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats. (*Estereotipias, repetició de sons o paraules, excessiva inflexibilitat quan es trenca una rutina, elevada angoixa davant xicotets canvis, interessos perseverants…)
Com els afecta el confinament?
El confinament per coronavirus ha suposat trencar amb les nostres rutines. A molts adults els costa utilitzar aquest temps acasa per a trobar-se, fins i tot a nivell de convivència amb la seua parella i fills.
Els xiquets amb TEA senten incertesa, por i falta de control quan es trenca una rutina. Ells no entenen conceptes tan abstractes com ahir o demà, per la qual cosa la relativa tranquil·litat que ens pot suposar a nosaltres saber que són quinze dies en estat d’alarma, per a ells és un temps indefinit, i moltes vegades sense entendre el per què. Això, al costat dels seus patrons de pensament rígid dificultat en la recerca d’estratègies o altres hàbits i activitats per a passar temps a casa.
D’altra banda, el passar temps a l’aire lliure els pot servir d’esplai i relaxació :
– eixir a la naturalesa on hi ha múltiples activitats sensorials i enriquidores per a ells que els relaxen i estimulen
– anar al forn de sempre a comprar els mateixos pastissets de sempre pot resultar-li tan plaent com donar-los sensació de control de la situació
– anar al parc a practicar exercicis propioceptius com engrunsar-se, saltar, córrer, anar en patinet…
Què podem fer?
Establir una taula de rutines amb xicotetes tasques que ells puguen aconseguir amb èxit (tasques de la llar com estendre, activitats artístiques i sensorials (ficar mans en farina, trepitjar arròs, jugar amb plastilina o fer massa de sal), i activitats propioceptives per a descarregar (circuits, saltar, balancejar-se, rodar, carícies amb plomes, abraçades…)
I finalment, posar-nos en la seua situació comprendreu i veure el món des dels seus ulls.
«Des d’ací demane que si veuen pel carrer passejar un xiquet amb el pare o la mare, abans d’opinar pensen si pot tenir autisme», comentava la pedagoga.
www.barbarabori.com