El diumenge 2 de novembre, la Regidoria de Cultura i el Centre Excursionista d’Alginet van organitzar una activitat molt especial amb motiu de la festivitat de Tots Sants: una passejada històrica pels cementeris d’Alginet, guiada per l’historiador i cronista local Rafa Bosch.
L’activitat, que va comptar amb una gran participació de veïns i veïnes, va oferir un recorregut pels diferents espais d’enterrament que han existit al municipi des del segle XIII fins a l’actualitat. Bosch va explicar que els cementeris, més enllà del seu component emotiu, constitueixen una font d’informació històrica i arqueològica de gran valor, ja que reflecteixen l’evolució social, religiosa i urbanística de les comunitats que hi visqueren.
La passejada va començar, com és habitual, a la porta de l’Ajuntament, des d’on els participants només van haver d’avançar uns metres per conéixer l’emplaçament del primer recinte funerari andalusí, vinculat a l’antiga alqueria d’Aljannat. Segons Bosch, aquest cementeri, probablement destruït després de la conquesta cristiana, estaria situat prop del camí de València, a les afores del nucli habitat.
L’historiador va descriure com, ja en època cristiana, el primer cementeri de la nova pobla s’hauria ubicat a l’actual plaça de la Constitució, al voltant de l’església de Sant Antoni. Les excavacions arqueològiques realitzades l’any 2008 van confirmar enterraments datats del segle XV, amb detalls com la presència d’un croat trobat amb un dels difunts.
Amb el pas dels segles, i a mesura que el recinte quedava menut, el cementeri es va traslladar al carrer de Colón a finals del segle XVII, i més tard, ja al segle XIX, al camí de Llombai (actual carrer Pintor Velázquez), on es va habilitar també una secció de cementeri civil —una de les primeres d’Espanya, creada l’any 1817.
Finalment, Bosch va explicar que l’actual cementeri municipal, inaugurat l’any 1912, va substituir el del carrer Pintor Velázquez, que havia quedat massa pròxim al creixement urbà i a la línia del tren. En aquest nou espai, ja municipal, es van construir nínxols i es van mantindre alguns soterraments en terra fins a mitjan segle XX, quan es va generalitzar l’ús dels nínxols.
La visita va concloure amb una reflexió sobre la importància de preservar la memòria històrica d’aquests espais, sovint oblidats però essencials per entendre la vida i l’evolució d’Alginet al llarg de quasi set-cents anys.
