Empar Boix realitza un mural a Corbera sobre la integració en l’esport

Compartir:

L’artista alginetina Empar Boix va realitzar durant les festes de Corbera, un gran mural sobre la integració en l’esport.
El mural comença a crear-se a través d’un taller participatiu on veïns i veïns de totes les edats van fer una xicoteta intervenció amb les frases que es plasmaren al mural

Al mural es poden veure distints personatges que “malgrat les dificultats amb què es troben en aquesta societat, són capaços de sobreposar-se, gaudir de la vida i mantenir-se sans practicant esport”, explicava Boix.

“Imatges com la primera dona que va córrer en una marató saltant-se les normes, ja que no estava permesa la participació femenina, la incorporació dels Jocs Paralímpics que ha donat lloc a multitud d’esports adaptats per a persones amb capacitats diferents, excloses fins aleshores del món esportiu. També està representada la natació sincronitzada mixta, com a exemple que totes les persones poden compartir l’esport sense distinció de gènere”, explicava Empar.

“Incloent la natació sincronitzada, he volgut aprofitar per a reivindicar, al mateix temps, un esport tradicionalment practicat per dones, però que hui va obrint-se pas també entre els hòmens, amb competicions internacionals que tot just acaben de començar”, comentava l’artista.

Al mural també es pot veure una futbolista transgènere, ja que, tal com explicava l’autora del mural “ara que el futbol femení comença a professionalitzar-se, ens trobem amb una realitat que, com a societat, ens torna a pillar de nou en bolquers. Cal integrar i donar cabuda des de ja a tothom dintre de les federacions esportives internacional”.

El mural finalitza amb una dona practicant gimnàstica, concretament l’aparell de les anelles. Boix reflexionava que “hui en dia encara es considera que una dona no pot suportar un exercici d’aquestes característiques, però crec que no tardarem a veure. Enfilant amb l’esport de la gimnàstica, sobretot l’artística, sempre hem vist també reticències en sentit contrari a l’hora d’organitzar competicions masculines, o inclús mixtes”.

Boix concloïa que “de segur que hi haurà moltíssims més exemples en la societat que s’hagueren pogut representar, i cadascú tindrà el seu. Però he intentat que qualsevol es puga sentir identificat d’una forma o l’altra”.