Text Jose M. Ramón. El diumenge 16 de juny de 2024 quedarà marcat per a sempre a la història de la Penya Veterans d’Alginet, este dia serà recordat per l’èxit d’aconseguir proclamar-se campions de la Copa de Campions.
L’equip blavet va aconseguir derrotar a la final al Manises CF per 3 gols a 2, en un partit difícil, on els d’Alginet es van vore obligats a capgirar el marcador en dues ocasions. El partit començava amb el guió previst, els blavets tractaven de dominar amb el baló, mentre Manises esperava ordenat al seu camp, tancant les línies de passes per a furtar el baló i llançar perillosos contra colps. I així va ser que després d’uns minuts de domini infructuós dels d’Alginet, els visitants aconseguiren trencar la línia de mig camp i plantar-se a l’àrea blaveta amb la defensa descol·locada. Esta jugada acabava amb el primer gol del Manises al minut 19 i causava dubtes entre les files blavetes.
La primera part va finalitzar amb este resultat, amb un equip dominador que no aconseguia trobar la porteria de Manises i un equip visitant que trencava el ritme de joc amb continuades faltes.
Els veterans d’Alginet van eixir a la segona part amb la convicció de poder capgirar el partit, i no tardaren més de 4 minuts en restablir la igualada al marcador, gràcies a una cabotada de Vicent Canet, rematant un baló penjat a l’àrea del Manises.
Este gol va provocar l’eufòria a la graderia, on es notava la presència majoritària de seguidor blavets, però el futbol és capritxos, i 3 minuts després Manises colpejava de nou amb un segon gol que tallaria de colp l’esperança de l’equip blavet.
Amb el temps que quedava al davant, els veterans d’Alginet no tenien més remei que anar a pel partit i va aparéixer la figura de Tonet Ramírez, que després d’iniciar una carrera cap a porteria gràcies a una passada de David Sanchis, va ser interceptat en falta per un defensor del Manises dins de l’àrea. El penal el va transformar el mateix Tonet per establir de nou l’empat al marcador.
Amb 30 minuts al davant, el Manises va intensificar el joc dur per a tallar la major possessió dels blavets, provocant innumerables faltes que l’àrbitre castigava amb targetes, tant és així que l’equip de Manises va acabar el partit amb 8 targetes, 3 d’elles d’expulsió.
Al minut 72 es va produir la jugada que canviava el partit. Caseta executava de manera magistral una falta lateral prop de l’àrea de Manises, i quan el baló encarava l’esquadra de la porteria, un defensor el va traure amb les mans, evitant així el que haguera sigut el gol de la victòria blaveta. Evidentment, l’àrbitre castigava la jugada amb un nou penal que Tonet tornava a transformar en gol per a avançar als blavets per primera vegada al marcador.
Els darrers minuts van estar dominats per l’equip d’Alginet, tractant de mantindre el baló per evitar atacs dels jugadors del Manises, que en inferioritat mai es van rendir.
Quan l’àrbitre va assenyalar la fi del partit, l’eufòria i l’alegria es va desbordar al terreny de joc i a la graderia entre els jugadors blavets i els familiars i amics que els acompanyaven a l’estadi de Picassent.
La Penya Veterans d’Alginet aconseguia de nou proclamar-se campió de campions, el millor equip de veterans de València.
