Sant Josep torna a muscles a l’Ermita

Compartir:

L’últim dia de falles, Alginet realitzà el tan esperat trasllat de la imatge de Sant Josep de l’església a l’Ermita.

Acompanya per les 6 comissions falleres, aquest any, Sant Josep ha tornat de nou a muscles gràcies a la restauració de l’anda i el no ficar flors.

Tal com comentava Paco Espert “seguint els consells dels entesos en història de l’art i les restauradores de l’anda s’ha optat per no posar flors a les andes. Històricament el fet de posar flors a les andes és una cosa moderna fruit d’un costum més bé de la part del Sud d’Espanya que de les terres valencianes. Si mirem les fotos antigues anteriors als anys vuitanta del segle passat les andes no portaven flors, les flors es posaven als altars. Pel que fa al tema de la conservació de l’anda, especialment dels daurats recentment restaurats, al contacte amb la humitat de l’anda s’oxiden i agafen un to verd. A més les fulles ratllen els daurats i les pintures. Finalment pel que fa a l’aspecte pràctic les flors, i més amb la quantitat que es posaven feien que l’anda pesara molt i fora quasi impossible portar-la a muscles. Pensant a crear una colla de portadors s’ha intentat que l’anda pesara el menys possible per poder dur-la a muscles, i com hem vist al Trasllat després de molts anys sant Josep ha pogut tornar a anar a muscles. Un pas més per dignificar les nostres festes, el nostre patrimoni artístic i històric i cuidar la fe, la devoció i la tradició que els nostres majors ens han deixat com herència i deguem cuidar”.

Espert comentava que “Aquest any i amb motiu de la visita de la imatge peregrina de la Mare de Déu dels Desemparats que rebrem el pròxim mes de juny, s’ha restaurat l’anda dels nostres patrons. L’anda es va realitzar l’any 1997, amb motiu de la restauració de l’ermita de sant Josep. En l’obra esmentada participaren diferents persones. L’estructura de fusta i els varals els realitzaren dos fusters alginetins, la talla la realitzà José Ramón Hueso i de la pintura i daurat s’encarregà Paco Pla, “El Pintor”. Fou sufragada pels devots, institucions i associacions alginetines, entre elles les falles que hi havia aleshores al poble.

La intervenció de l’anda seguint els consells de persones enteses en història i en art, i tenint l’Arxiu de la Casa Insa i l’Arxiu Fotogràfic d’Ismael Latorre com hi ha fons documentals. S’ha optat per seguir l’exemple d’altre pobles i fer una restauració enfocada en tornar a l’anda un aspecte de les andes tradicions i d’estil valencià. S’ha reforçat i s’han canviat parts estructurals de la fusta. S’han restaurat els canelobres, que cal destacar que són antics, encara que per falta de fonts no els hem pogut datar, però deuen ser anteriors a la Guerra Civil, perquè es trobaren vaig de l’escala de la trona de l’ermita durant les obres de restauració de l’any 1997.

Font. Arxiu fotogràfic d’Ismael Latorre

La il·luminació elèctrica ha sigut canviada per ciris a l’estil tradicional, i els foquets que enllumenen la imatge funcionen a piles, i podem prescindir de les bateries que pesaven molt. Per tant son els canelobres les peces amb més valor artístic i històric. També s’han daurat les motllures i les viseres laterals han sigut decorades amb marmolejat verd, seguint l’estil de la peana de sant Josep. Fent de l’anda un conjunt uniforme entre la imatge i el seu tro”.