Del 3 al 9 de juliol, quatre equips de la UD Alginet van participar en el Donosti Cup, un torneig que es du a terme a San Sebastian i que en el seu 30 aniversari va congregar a 750 equips de 19 nacionalitats.
L’entrenador de l’equip guanyador, Fernando Garcia, comentava que “la Donosti Cup, és un dels millors tornejos de futbol base del món, una setmana on equips de tot el món, tant masculins com femenins, conviuen junts i es respira futbol per qualsevol racó de San Sebastian, una ciutat bolcada en el torneig”.
Dels equips de la UD Alginet, el cadet l’aleví A, dirigit per Kiko, va caure a quarts de final plata contra Torre Pacheco EF.
L’infantil B, dirigit per Tonet i amb l’ajuda de Francisco Molinero, va caure a octaus de final plata contra l’Espanyol RCD.
L’infantil A, dirigit per Pepe Romero, va caure a octaus de final champion league contra el Miami Elite.
Per la seua part, el Cadet A, dirigit per Fernando Garcia, i amb l’ajuda de Joan Clavijo i Quique Bosch es va proclamar campió de la Donosti Cup. Un equip format per jugadors de la UD Alginet, UD Alzira, CF Promeses Sueca, Alcasser CF i Torrent CF.
Per al seu entrenador guanyar la Donosti Cup “és una sensació indescriptible, és una cosa que somiava i anhelava feia molt de temps i que per fi hem pogut aconseguir. Ja vam pedre una final en 2019 contra l’Independiente de Madrid i enguany hem tingut la sort de poder emportar-nos el títol a casa. Jugar una final al Reale Arena i poder guanyar-la és una sensació indescriptible”.
“He tingut moments molt bons com a entrenador, com algun títol de lliga, i moments no tan bons com aquesta mateixa temporada que hem baixat a 1a regional en el cadet, però sense cap dubte guanyar la Donosti Cup ha segut el millor moment que viscut com a entrenador sense cap dubte”, comentava Garcia.
“I després d’una temporada en la qual ho hem passat molt mal, poder ajuntar aquest grup de jugadors que si com a jugadors són tots de 10, com a grup de persones són de 12! Ha segut una setmana increïble al seu costat. I tant el cos tècnic com jo, sols podem donar-los les gràcies, pel seu comportament tant dins com fora del terreny de joc, pel que ens han fet gaudir, per fer-nos somiar, per totes les risses junts, per tot el sofriment junts, per totes les llàgrimes junts… I sobretot perquè tots han lluitat per un mateix escut i per un mateix poble, siguen o no jugadors de l’Alginet, tots els jugadors han donat tot com si estigueren tota la vida al club”, explicava Fernando.
“Era increïble veure com en tots els partits els jugadors de l’aleví, dels infantils, estaven animant al cadet, que celebraren les victòries tots junts, que entraren tots al camp en finalitzar els partits per a poder abrasar-se i festejar tots junts cada victòria. Era tot una família”.
“I sempre recordaré les paraules d’un jugador que em va dir: el que sentit està setmana següent jugador de l’Alginet i jugant a futbol, feia moltíssim de temps que no eu sentia. Una frase que ho resumeix tot”
Fernando va agrair als pares per estar sempre ací, així com als patrocinadors, i al CF Promeses Sueca, UD Alzira, Torrent CF i Alcasser CF, per col·laborar amb ells i no ficar cap impediment.
« I no puc oblidar-me de Kiko Roig, Pepe Romero, Tonet Ramirez i Curro Molinero, que a part d’estar pendent dels seus equips, estigueren ajudant mos en tot moment per a tot el que necessitarem i foren un ajuda molt important per a tot el cadet i per a la victòria que aconseguirem».
» I sobretot donar les gràcies, Joan Clavijo i Quique Bosch, que han fet una llavor increïble en el cadet, que m’han ajudat en tot i que han ajudat als jugadors en tot el que hi han necessitat. Han estat fonamental. «
«Esperem poder tornar l’any que ve i portar més equips de la UD Alginet, perquè més xiquets gaudisquen d’aquesta experiència increïble. I perquè no, intentar que algun equip puga tornar a guanyar la Donosti Cup, per suposat el cadet que el pròxim any competirà en categoria juvenil segur tornarem.
«Donar les gràcies a la meua dona Jenifer i a la meua filla Alejandra, per estar sempre al meu costat recolzant-me i animant-me. A la meua dona que, estant embarassada, igual va voler acompanyar-me en aquesta aventura. Encara que sempre em diu que està farta del futbol sempre està ací, mai falla. Sense elles tot açò tampoc seria possible” afirmava l’entrenador Fernando Garcia.
